Exercici tòpics.

Poema 1
1. Tòpics literaris:
- Carpe diem (“De nuestra vida gocemos/ El rato que la tenemos”, “Comamos hoy y bebamos que mañana moriremos”).

2. Figures retòriques:
- Hipèrbaton (“de nuesta vida gocemos” = gocemos de nuestra vida)

Poema 2
1. Tòpics literaris:
- Fugit irreparabile tempus (“ coged de vuestra alegre primavera/ El dulce fruto antes que el tiempo airado/ Cubra de nieve la hermosa cumbre”)

2. Figures retòriques:
- Epítet (“alegre primavera”, “dulce fruto”, “hermosa cumbre”)

Poema 3
1. Tòpics literaris:
- Comtemtus mundi (“La del que huye del mudanal ruïdo”).

2. Figures retòriques:
- Ironia (“Qué descansada vida/ La del que huye del mundanal ruïdo”)
- Hipèrbaton (“Los pocos sabios que en el mundo han sido” = Los pocos sabios que han sido en el mundo).

Poema 4.
1. Tòpics literaris:
- Fugit irreparabile tempus (“curta es la vida”, “I allò (…) no serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo”);
- Carpe diem (“Correm, festegem avui encara el plaer”).

2. Figures retòriques:
- Metàfora (« Car plens són els cors » = Car ens sentim vius).

Poema 5.
1. Tòpics literaris:
- Contemptus mundi (“Sòrdides ànsies”, “Què tants esforços per tan curta vida?”).

2. Figures retòriques:
- Personificació (« Per què dins terres que altre sol fecunda/ Viure voldríem?).
- Pregunta reòrica (“ Què tants esforços per ta curta vida”, “Per què dins terres que altre sol fecunda/ Viure voldríem)”, “Qui, deixant la patria,/ fuig de si propi?”).

Poema 6.
1. Tòpics literaris:
- Beatus Ille (« Un verd pradell ben ple de flors/ Un riu que banyi l’herba pels voltants/ Un ocellet que de l’amor vessi els plants/Aquieta millor els nostres ardors »).

2. Figures retòriques:
- Anàfora ( “Un verd pradell(...)”, “Un riu que banyi(...)”, “Un ocellet(...)”).
- Polisíndeton (« Places I temples I edificis grans »).

3. Peràfrasi:
El poema 6 diu, amb altres paraules, que es millor viure envoltat de la senzillesa de la natura que de la riquesa i el poder, causes de moltes desgracies.

Poema 7.
1. Tòpics literaris:
- Locus amoenus (“I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu.”, “A qui la vacada dona llet, i pa els camps.”)

2. Figures retòriques:
- Anàfora (“A qui” en el versos 5 i 7).
- Paradoxa (“Foc a l’hivern”).

Poema 8.
1. Tòpics literaris:
- Contemptus mundi (“Per lo golfo d’est món corrent Fortuna /Anant amb vents contraris navegant /I trobam-nos molt baix arrastrant.”)

2. Figures retòriques:
- Enumeració (“Delits, riqueses, honres, majestats”)
- Metàfora (“Pensant tenir los peus sobre la lluna.”)

3. Peràfrasi:
Aquest poema fa un menyspreu del món i explica que aquest sempre està en contra nostre i que vivim enganyats pensant que ho tenim tot però en realitat no tenim res que sigui suficientment important.

Poema 9.
1. Tòpics literaris:
- Ubi sunt (“ On són tos reis? Tos braus cabdills, on són?”)

2. Figures retòriqures:
- Interrogació retòrica (“”Què has fet de ta senyera?/ On són tos reis? Tos braus cabdills, on són?”)

3. Paràfrasi:
Aquest poema ens explica que la ciutat de Barcelona necessita un canvi perquè torni a ser com abans.


Poema 10.

1. Tòpics literaris:

El tòpic literari que trobem en aquest poema seria Sic transit gloria mundi, ja que fa referència a la fugacitat dels béns materials en una vida tan curta.


2. Figures retòriques:

Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,

tot és efímer, tot és en va.

Què en treu l’home

De tots els treballs

Amb què s’afanya sota el sol? (Interrogació retòrica)


3. Paràfrasi:

La paràfrasi que hem interpretat és que, segons un tal Cohèlet, l’home es passa (més be malgasta) tota la seva existència treballant durament per obtenir mèrits quan la vida és tan curta que no li fa cap profit.


Poema 11.

1. Tòpics literaris:
El tòpic literari més adient a la composició és Descriptio puellae, ja el poema en si només tracta de la descripció física d’una noia a través de símils i metàfores que realcen les seves qualitats.

2. Figures retòriques:
Les figures retòriques que hem trobat són:
- Anàfora en els primers dos versos ja que repeteix “Que n’ets, de bella,”
- Comparacions en els versos
- 5 i 6: Compara l’espessor del ramar d’ovelles amb la del seu cabell blanc o molt ros, arrissat sembla.
- 15: Transmet que el seu coll és molt llarg.
- Metàfores gairebé durant tot el poema: en els versos
tres: Els seus ulls són blau grisós
set: La blancor de les seves dents
onze: Destaca el vermell dels seus llavis
dotze: Remarca com el li crida l’atenció la seva boca.
tretze: La forma de les seves galtes
- Sinècdoque en els versos nou i deu: en el primer esmenta el tot per la part mentre que a l’altre la part del tot, referint-se en tots dos al ramat d’ovelles.
- Paral·lelisme al llarg del poema entre els versos cinc i set.

Poema 12
1. Tòpics literaris:
- Fugit irreparabile tempos (“ ¿Qui tindrà mai fermança ni penyora/ de l’endemà ? », « Qui sap si vers la delejant bandera/ em cridaran trompetes matinals ? »).
- Carpe diem (« Ara és el temps »).

2. Figures retòriques:
- Preguta retòrica (“ ¿Qui tindrà mai fermança ni penyora/ de l’endemà ? »)
- Comparació (« potser l’afany d’aquesta nit d’estiu/ com una flor dins una mà distreta/ caigui en el riu”).