TIRANT LO BLANC I L'AMOR

INTRODUCCIÓ

La novel·la cavalleresca és el génere narratiu que va néixer a França durant en el segle XV partint dels llibres de cavalleria, però presenta les següents diferències més definides:

• Trets originals: els fets volen expressar la realitat, són versemblants i lògics.
• L’acció té lloc en indrets coneguts i localitzables, en un temps pròxim i inmediat, amb la presència de personatges històrics.
• La profunda psicologia dels personatges, on el concepte de l’amor varia totalment
  

L'AMOR CAVALLERESC

En les novel·les cavalleresques, l'amor és més humà i natural. Per això quan en Tirant, s'enamora a primera vista de la Carmesina, se sent tímid, angoixat i no sap com declarar-se. L'enamorament que senten els cavallers en tot moment surt d'una atracció física i és molt més versemblant que la passió que es desperten en els cors del protagonistes de les novel·les de cavalleria. De fet, l'enamorament a les novel·les cavalleresques es descriu a través del diàleg que mantenen els personatges, i no de manera poètica, com passa en les altres, i surt d'un joc divertit de seducció i no com un fet tràgic.
Recreació a l’Aixada d’un mercat medieval amb les seves justes.Aquest és el nou concepte d’amor que s’estableix, tant entre les parelles de la ficció com de la realitat. Aquesta nova mentalitat es “difon” gràcies als medis de comunicació d’aquella època: els trobadors i les trobairitz.

TROBADORS I TROBAIRITZ

En l’època dels trobadors, el nom de poeta només designava els qui componien versos en llatí. Els trobadors, en canvi, utilitzaven el provençal.

Les trobairitz eren trobadores que cantaven als senyors i a d’altres trobadors. Combinaven el lirisme amb referències directes a l’amor carnal.

Els seus ideals els expressaven amb l’amor cortès a través de diferents temes i subgèneres. La idea bàsica, però, era la concepció de l’amor com a lliurament i obedència a la persona estimada, elogiades totes dues en els versos que escrivien.

COMPARACIÓ DE LA BELLA AGNÈS AMB LA PRINCESA CARMESINA COM A OBJECTES DE DESIG.

La bella Agnès

Les virtuts que la bella Agnès posseeix són la seva generositat, la seva bellesa que ressalta comparada amb les altres dames i la seva elegància.
L’expressió que les resumeix a totes a elles és aquesta, “com en totes aquelles altres virtuts que es deixen reconèixer en un cos més angèlic que humà".

Carmesina
Com va dir Andreu el Capellà a finals del segle XII "l'amor és una passió que comença amb la contemplació de la bellesa de l'altre sexe"
L’amor comporta bellesa. Un primer pas és la mirada del enamorat que és la forma d’expressar desig i quan no es correspost es pot anar transformant en un patiment, i l’amor es va convertint en una malaltia, que comporta un grau elevat de sofriment. pot ser una passió que al final és pot arribar a convertir en una malaltia. Tot aquest procés és el que Tirant sent per Carmesina en veure-la: es víctima d'un amor virtuós, ara per la qual anira fins la fi del món. Atenent-nos a la definició donada, la primera mirada de Tirant queda penjat de la seva bellesa física, en especial la del seus pits.

CONCEPCIÓ DE L'AMOR A TIRANT LO BLANC
A la novel·la escrita pel valencià Joanot Martorell es desenvolupen diversos tipus d’amor medieval:

• Amor virtuós: El senyor de les Vilesermes s’enutja amb Tirant per la seva osadia de prendre-li el fermall a la bella dama Agnès. La seva gelosia revoca a què ell, des de la seva adolescència, ha estimat la seva dama. Aquests dos cavallers són capaços de lliurer justes, batalles i danses pe aquest amor tan virtuós. És el més semblant a l’amor que manifestaven els trobadors, abans explicat.

Amor viciós. Tot i que aquesta manifestació d’amor es duu a terme per inciativa d’ella, en aquest cas és a l’inrevés: Diafebus pren a Estefania i Tirant lluita pel seu salconduit d’amor envers Carmesina, tots tos ells per obtenir tot el plaer que es pugui de la persona amada. En cap moment es tracta d’un amor profitós, ja que els dos cosins tenen ben clar que no estimen per l’ascenció social o econòmica sinó perquè com molt bé diu Tirant, ell “ama”. També podem afirmar que es tracta d’amor virtuós ja que els dos virtutosos i gentils cavallers elogiaran les seves estimades.

L'AMOR DE CARMESINA: L'AMOR DE LLUNY

Aquest amor és un amor idealitzat: l’enamorat no coneix físicament la persona de la qual està enamorada, o si la coneix no ha parlat amb ella. S’enamora per les virtuts que es diuen d’ella. Aquesta mena d’amor és el que sent Carmesina quan s’enamora de Tirant. Ella no el coneix: són les paraules de Diafebus qui l’acaben convencent del seu amor pel cavaller.

Jaufré Rudel, un trobador del s. XII, representa aquest amor en sis poemes seus. En ells canta l’amor de lluny per la seva enamorada, la comptessa de Trípoli.
Després de la mort de Jaufré, la comptessa, plena de dolor, es va fer monja. Aquesta castedat per part de la dama simbolitzava la fidelitat cap al trobador i el seu profund amor per ell. Carmesina, com ella, s’en va a un monestir pensant que Tirant havia mort en el naufragi del vaixell en el que viatjava. Aquesta similitut demostra la versemblança de la novel·la de Tirant lo Blanc: Martorell narra fets extrets de la vida real.
L’amor de lluny o platònic, en l’actualitat, el podem observar en l’admiració desmesurada de les fans de molts artistes, sobretot joves. Elles, o ells, en realitat no els coneixen, però afirmen el seu amor incondicional per aquella persona com si en realitat la coneixessin.

RELACIONES MÉS REEIXIDES?

L'AMOR SEXUAL

En la novel·la de Tirant lo Blanc, l’erotisme és un del factors més enfatitzats. En el s.XV hi havia un clar masclisme per part dels homes en les relacions sexuals. No importava el plaer i el benestar de la dona: l’únic que per ells comptava era la seva satisfacció. Quan la dona s’oposava a mantenir relacions sexuals, no era escoltada i se la tractava de manera violent. En aquest cas, l’amor no era consumit d’una manera gaire feliç. Aquesta situació la podem obsevar en les relacions entre Estefania i Diafebus i Tirant i Carmesina.

• Amor sexual entre Estefania i Diafebus.
  En les seva relació queda palesa l’actitut que pren Diafebus per tal d’aconseguir el seu objectiu: Estefania no pot soportar el dolor que li provoca l’acció de Diafebus i ell li tapa la boca per fer-la callar. És una actitut completament egoista i que contrasta amb l’amor que senten l’ un per l’altre. Estefania acava rendint-se a la voluntat del seu marit, planyent-se de lo desafortunada que es sent.
  
• Amor sexual entre Tirant i Carmesina.
  En aquest amor es segueix la mateixa estructura que en les relacions sexuals entre el Conestable i Estefenia: Carmesina no vol perdre la seva virginitat però Tirant fa cas omís de les seves peticions (“no sigueu cruel”, “no tindreu pitat de mi?”) i duur a terme l’acte sexual fins al final.
  
  En aquest amor forçat, es justifica l’actitut de l’home amb l’idea de que la dona li agradava ser un objecte d’agressió sexual. L’autor de Tirant lo Blanc ho mostra amb les paraules d’Estefenia: “I, com més em planyo de tú, més fort t’estimo”. Aquesta ideologia masculina era rebutjada per Cristina de Pizan, una escriptora del s. XIV-XV que criticava l’idea de que a una dona li poguès agradar ser violada.
  

Tot i així, la dama no sempre s’oposa a l’acte sexual, com és el cas de l’Emperatriu amb Hipòlit.

• Amor sexual de l’Emperatriu i Hipòlit.
  L’amor entre aquests dos personatges és bàsicament així, sexual. En una ocasió, la que s’esmenta en el fragment que fa referència al seu amor, Hipòlit consegueix està amagat fins a una setmana a l’habitació de la dama. Aquest amor, però, té ressonàncies incestuoses: a l’Emperatriu, Hipòlit li recorda al seu fill mort. Ho podem comprovar quan esmenta el fals somni que ha tingut en el qual el seu fill li besa les mamelles, tal i com ho havia fet Hipòlit.

Joanot Matorell fa un ús metafòric del llenguatge militar a l’hora de narrar aquestes relacions. L’acte és la lluita (“lliça”) que duen a terme ambdós enamorats en una habitació, metafòricament un camp clos.